El passat mes de setembre de 2008 vaig realitzar un article per a l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP), sobre la gelosia.

A continuació presento el text i amplio la informació amb algunes estratègies eficaces per treballar-los:

La gelosia en la parella. Com superar-la?

La gelosia és l’emoció que es produeix davant la possible pèrdua d’una persona, que ens proporciona seguretat psicològica i benestar emocional.

Ja des de la nostra infància, aprenem a sentir gelosia com una estratègia per aconseguir les atencions dels nostres pares o familiars, que en aquests moments de les nostres vides resulten tan crucials per al nostre desenvolupament i la nostra supervivència.

Amb això, no estem dient que aquesta emoció aparegui sempre de manera conscient i amb la finalitat de “manipular a l’altre”, sinó més aviat que s’ha après de manera automàtica i sorgeix de manera espontània i natural, en funció del nostre aprenentatge i de les oportunitats que ens hagin facilitat per expressar altres emocions més sanes i productives.

És molt comú a més, que s’interpreti la gelosia com el grau d’interès o la importància que a nivell emocional, té algú per a l’altre. És a dir, “si sento gelosia és perquè t’estimo”, quan en realitat hauria de traduir-se com “si sento gelosia és perquè tinc por (a el risc de perdre’t, desenvolupar-me sense tu, etc.)”.

No obstant això, aquesta manera no és la més idònia per expressar i demanar afecte o amor i pot perpetuar-se i implicar dificultats amb els altres, i amb un mateix.

És per això, que hem de treballar per determinar fins a quin punt aquesta emoció està resultant malaltissa i coarta la nostra manera habitual d’actuar. Aspecte que dependrà entre altres coses, de la seva intensitat i del desencadenant que la provoca (si es tracta d’una causa justificada, o més aviat és fruit de les nostres interpretacions i inseguretats). Tenint en compte sempre, que (sigui o no justificat), està a les nostres mans el fet de gestionar-la i abordar-la d’una manera que sigui menys perjudicial i destructiva.

Com gestionar la meva gelosia?

La gelosia, com una reacció d’alerta davant una problema amorós en una relació de parella (o en qualsevol altra relació), pot ser en algun moment saludable i constructiva. I pot motivar a revisar, promoure millores a la relació i mantenir els esforços de manera conscient per no perdre a aquesta persona estimada.

No obstant, això dependrà de la intensitat de l’emoció. Quan aquesta emoció ens incapacita, ens limita les accions de la nostra vida quotidiana i ens dicta les nostres emocions. És a dir, quan per aquests gelosia deixem de ser lliures i de portar la vida que portàvem abans, aquesta gelosia es converteix en patològica.

Què fer?

• Analitzar la situació. En ocasions, la gelosia apareix com a conseqüència de males interpretacions o de situacions ambigües. En comptes pensar en altres possibles explicacions, la persona amb predisposició a ser gelosa es permet que les emocions inundin la seva raó. Per aquest motiu, és molt important prendre un moment per analitzar tant les impressions com els pensaments que travessen la ment en aquests moments.

• Revisar i canviar les nostres creences sobre les relacions: Cada persona té unes idees molt subjectives sobre l’amor. Sovint aquestes idees estan molt instaurades i ens dificulten i impedeixen sentir-nos bé amb les relacions de parella. Tractar d’identificar-les, fer-les més flexibles i canviar-les, serà de gran utilitat per al nostre benestar emocional. Algunes de les creences més comunes són:

– L’altre ha de estimar-me molt i en tot moment mentre jo vulgui que sigui així.

– És terrible que el meu amor no sigui correspost com jo vull.

– No puc suportar que l’altre no em demostri que m’estima tant com jo a ella/ell

– Sóc una persona inadequada i indigna d’amor, perquè X no em vol.

– Si aquesta relació s’acaba mai trobaré a ningú a que la pugui reemplaçar.

– Seré infeliç tota la meva vida perquè no puc ser feliç sense aquesta relació.

– He d’estar absolutament segur/a en tot moment que l’altre m’estima.

– Necessito l’amor d’aquesta persona per viure.

– Si l’altre m’enganya els altres es riuran de mi.

– Si l’altre m’enganya pensaran que sóc un idiota i no ho podré suportar.

• Deixar de comparar-nos amb els altres. Generalment com a humans en societat tendim a la comparació amb els altres i la competència. No obstant això en el terreny de l’amor això no ens portarà a enlloc. No és gens sa i constructiu comparar el nostre físic o aptituds amb les d’un altre. Hem d’acceptar que si la nostra parella ens ha escollit és perquè li agradem. I per això serà útil potenciar els nostres punts forts i desenvolupar-nos com a persones, comparant-nos exclusivament amb nosaltres mateixos. Si ens sentim orgullosos de nosaltres i de la nostra vida, la comparació amb els altres disminueix. I quan la competència no existeix, s’és menys vulnerable a sentir gelosia.

• Valorar la nostra capacitat de control sobre la situació. La gran part dels nostres mals està en el nostre intent per controlar aspectes que no controlem. En l’àmbit de les relacions, sovint fem esforços per “retenir” a certa persona al nostre costat o perquè aquesta es senti bé amb nosaltres. No obstant això, mal que ens pesi, no tenim capacitat per controlar les emocions, intencions i desitjos de l’altre. Serà útil deixar de fer “esforços en va” i tractar de treballar aquells aspectes que sí que controlem i que depenen d’un mateix. Aspectes com la comunicació amb la meva parella, la meva actitud cap a aquesta, la meva manera de gestionar els conflictes, la predisposició que tinc a escoltar, etc. Aquests aspectes sí que augmentaran la probabilitat que la nostra parella ens valori i vulgui quedar-se al nostre costat, de manera voluntària.

• Plantejar-nos la utilitat de l’emoció: Els pensaments i preocupacions que sorgeixen quan estem gelosos, normalment no tenen cap avantatge i no faciliten poder resoldre la situació de la manera adequada o prendre decisions. El treball consistiria llavors a ser capaç de reflexionar i fer una anàlisi de la poca utilitat d’aquesta emoció.

• Revisar la nostra dependència emocional. Adonar-nos de fins a quin punt necessitem de l’aprovació de l’altre i del seu suport, per mantenir elevada la nostra autoestima. Si basem gran part del nostre estat emocional en la relació, qualsevol possibilitat de perdre resultarà una amenaça molt profunda. I tractarem d’impedir-ho, en aquest cas, de la manera més emocional i cridanera possible. Com més recursos personals tinguem, més independents siguem i més suport d’altres persones, menys por tindrem a enfrontar-nos amb la soledat.

• Reconèixer la llibertat de l’altre. És important respectar i entendre la llibertat i independència de cada un dels membres per separat. Reconèixer que aquest té altres pensaments i necessitats, que poden ser diferents dels nostres. Quan un dels integrants de la parella es creu propietari dels sentiments d’ell o d’ella, l’equilibri es trenca i apareix la gelosia.