El passat mes d’agost de 2009 vaig participar en el suplement “Estilos de Vida” de La Vanguardia, dins l’article “Sense complexos”  (Descarregar document)

Reprenc a continuació aquest tema, amb el següent article:

Els complexos físics- Entendre’ls, conèixe’m i acceptar-me. Cóm aconseguir-ho?

Els complexos són un conjunt d’idees o creences sobre el propi cos. La major part de vegades són idees distorsionades o exagerades sobre algun atribut físic. O bé, una valoració exagerada sobre certa part o zona del cos que no segueix els cànons de bellesa establerts.

Per tal de superar-los, és important entendre’ls i per a això plantejar-se les següents preguntes:

Per què tinc complexos?

Els complexos són una cosa comuna en etapes com l’adolescència, on encara estem definint la nostra personalitat i desitgem agradar a l’altre o identificar-nos amb un grup.

No obstant això hi ha més persones adultes acomplexades que limiten certes àrees de la seva vida a causa de la seva inseguretat física, o bé centren les seves preocupacions vitals en aquest aspecte.

Els factors que poden haver influït a que em senti acomplexat, tenen a veure amb les següents àrees: 

– Factors educatius:

1. -La importància que els nostres progenitors van donar a la bellesa física, com a mitjà per aconseguir l’èxit social.-Haver tingut uns pares que van centrar la nostra educació en valors materials o en la consecució de resultats. I en l’acceptació dels altres sota aquesta valoració externa (el que tenen i no el que són). 
2. -No haver rebut reforç positiu, davant aptituds internes i habilitats.
3. -Haver estat educat amb pautes exigents i expectatives molt elevades.
4. -Haver estat “comparat” amb altres (és millor, és més que ..). 
5. -No haver rebut exemple per promoure la introspecció i reflexió. Això no ens capacita per disposar de recursos i enfrontar-nos a la frustració i/o a les emocions negatives. 
6. -Haver crescut en una família amb escassa expressió emocional i d’amor.
7. -Haver tingut poca llibertat i poder de decisió en la infància. Això no ens facilita la capacitat de pensar per nosaltres mateixos i enfrontar-nos a les nostres decisions i problemes.
8. -Haver viscut en un entorn on van ser comuns els judicis i les etiquetes (entremaliat, dolent, etc.). Això ens va imposar un paper i no ens va permetre ser nosaltres mateixos.

– Experiències dolentes en la infància (escola, grup d’iguals, etc.).

 El fet d’haver patit bullying o burles per part dels companys de la infància pot propiciar l’aparició de complexos. El nen/a víctima d’aquests atacs s’associarà el rebuig dels altres a la seva imatge física.

No obstant això, el que farà que aquesta dificultat perduri i ens limiti en el nostre dia a dia no és tant el fet en si, sinó com vivim i gestionem aquests fets. 

Si ja de petits adquirim habilitats per a posar límits, fer-nos respectar i defensar-nos d’aquestes situacions, podem fins i tot sortir reforçats i aprendre a gestionar situacions similars en un futur.

– Preadolescència-Adolescència i la influència de el grup d’iguals:

Molts d’aquests complexos, com dèiem, es generen i potencien en l’adolescència. Etapa en la qual es construeix la personalitat. A més hi ha canvis físics significatius. 

Si no es construeixen de manera paral·lela altres habilitats emocionals i socials i basem tota la seguretat emocional en l’aspecte físic, llavors a l’adolescent li resultarà més difícil enfrontar el seu patiment.

En aquesta època també hi ha un ressorgiment de la sexualitat i es prima la importància de l’atractiu físic més primitiu.

– Societat

La societat és un factor ja molt comentat. En els últims 50 anys, amb l’auge dels mitjans de comunicació, hi ha hagut un bombardeig d’informació referent a valors consumistes i de culte al cos. S’ha fomentat la competitivitat i s’ha associat l ‘èxit a bellesa. 

A més, la cirurgia estètica ha deixat de ser una cosa pròpia de les estrelles de Hollywood a ser una mica més assequible i accessible per a la major part de ciutadans. 
Pel que la nostra percepció de control sobre el nostre aspecte físic ha augmentat. 

 Conseqüències de tenir complexos

Tots hem tingut complexos en algun moment de la nostra vida o convivim amb ells. Pel que desitjar que alguna part del nostre cos sigui diferent al que és, no és un problema. El problema apareix quan no acceptem aquest fet i això passa a ser una preocupació que comença a limitar i perjudicar la nostra qualitat de vida. 

En aquest cas patirem ansietat, preocupacions obsessives, queixa, inseguretat. I la nostra energia es centrarà en tractar de resoldre i posar mecanismes per dissimular el complex, tapar-lo, comprovar-ho, preguntar als altres sobre ell, etc.

Limitant així altres àrees de la nostra vida que són realment importants per a l’autoestima. Àrees com l’autorealització, el treball, les relacions socials, etc.

Com aconseguir que “els meus complexos” no em turmentin?

En primer lloc és important acceptar la idea que hi ha certes parts de la nostra vida o del nostre físic que no tenen perquè acostar-se a la idea de “perfecció”. I de que cercar la “perfecció” és un esforç condemnat al fracàs, que no farà més que produir-nos malestar emocional.

És important acceptar que tot i que hi ha parts de nosaltres que no ens agraden tant, això no té perquè allunyar-nos dels nostres objectius de vida, impedir que pensem i fem aquelles coses que ens vénen de gust.

De vegades, quan estem acomplexats, tenim la idea que “no aconseguirem el que volem en altres àrees de la vida, fins no aconseguir l’ideal físic que pretenem”. Amb pensaments de l’estil “fins que no m’aprimi no aconseguiré un treball”, o “abans d’aconseguir una cita, he d’haver passat pel gimnàs diversos mesos”, o bé “si no sóc guapo, no em voldran”. 

Pel que l’única manera de superar els nostres complexos és enfrontant aquestes situacions, tot i sabent que no complim amb el nostre “ideal”. Arriscar-nos a fer aquelles coses que volem, tot i sentir-nos incòmodes. Acceptant el malestar i resolent la frustració. 

Entendre a més que l’ideal de bellesa és subjectiu i la capacitat de seducció no depèn tant d’un físic, sinó d’altres factors interns com les habilitats socials, la intel·ligència, el sentit de l’humor, la picardia, etc.

Generalment quan la persona comença a planificar les seves metes i seguir els seus objectius a la vida, la preocupació pel físic disminueix considerablement.

Cal que acudeixi a el psicòleg?

Serà de gran ajuda acudir a un professional, sempre que la preocupació pel complex físic estigui limitant la nostra qualitat de vida i el desenvolupament de la nostra vida quotidiana (treball, relacions, etc.). 

I la cirurgia estètica? ¿Pot ser “la solució”? 

Abans de prendre la decisió de realitzar una operació estètica pot ser útil fer un treball emocional, conèixe’ns i valorar per què “necessitem” aquesta operació. Per tal de detectar si aquesta solució és una manera d’evitar certes situacions o omplir un “buit” de satisfacció personal, que no sabem cobrir d’una altra manera. 

Moltes vegades busquem solucions ràpides als nostres problemes i que no requereixin dolor emocional. I en ocasions desviem i focalitzem el nostre sofriment en aspectes com el físic, quan realment les raons de la nostra manca d’autoestima són unes altres.

La cirurgia té un poder “addictiu” important, perquè cada vegada és més accessible i suposa menys risc. És important simplement, ser-ne conscients i no caure en un “cercle viciós”.

Si tot i així estem convençuts, és important informar-nos bé, ser conscients dels riscos i inconvenients de l’operació estètica i assumir la responsabilitat de la nostra decisió. 

Raquel Ballesteros, 2010@